Soc medidora internacional!

9 nov. 2012

Fent honor al títol del blog, avui toca també una entrada nàutica. I és que ahir es va publicar el llistat de medidors (o mesuradors, en bon català) internacionals. Què vol dir això? En certa manera és l'escaló més alt al que pots arribar com a medidor. I arribar-hi no ha sigut fàcil. A més d'algunes trabes els darrers mesos, he hagut de complir amb uns determinats requisits: aprovar un exàmen sobre regles de medició i la seva aplicació (en anglès, per suposat), tenir el suport d'una classe internacional, de la meva federació i la d'un altre medidor internacional. A més, d'haver participat com a medidor a, com a mínim, dues regates internacionals de la classe.

En el meu cas, sóc medidora internacional per a la classe optimist! Una de les classes més "navegades" del món i més complicades pel que fa a les seves regles. Ara bé, també és una de les classes que més m'agraden.

El camí per arribar fins aquí, ha sigut llarg però ha valgut la pena. Molts són els noms que em passen pel cap a qui hauria d'agraïr alguna cosa: a en Nuno pel seu suport des del primer moment que em va conèixer, sense ell puc assegurar que no hauria arribat fins aquí, a na Sally pels mateixos motius que en Nuno i per què, tot i que quasi no la veig, sempre em dóna una mà amb el que necessit, a n'Andrés i n'Anapel seu suport incodicional, a en Manolo pel seu suport els darrers mesos, a n'Andy, en Leo i n'Espin per haver-me obert les portes a la medició i a la classe optimist, a en Jurgen per ajudar-me a preparar l'examen, a na Burcu per haver-me fet sentir una més des del primer moment, a en Lluís per ensenyar-me tot el que sabia sobre la classe i posar-me les coses més fàcils... I, evidentment, a en Martí per haver-me fet costat sempre. A tots, GRÀCIES!

Cinc pautes per escriure amb bona lletra.

Fa dies que estava cercant info interessant sobre com treballar una escriptura correcta. Algunes coses em semblaven correctes però no hi havia cap cosa que m'acabés de convèncer. Avui, de forma quasi sorpressiva (a través del meu amic Facebook ;-)) he arribat a aquest article publicat al bloc de l'AMPA de l'escola IPSE. 

Diu així:

Recomanacions pràctiques per aconseguir adquirir una escriptura llegible, clara i ben formada
Tenir una mala lletra pot arribar a frustrar a un alumne de tal manera, que intenti evitar en la mesura del possible totes les tasques que impliquen realitzar activitats d’escriptura. Però la reeducació és possible. El tipus de paper que s’utilitza, la forma d’agafar el llapis o la postura que s’adopta són alguns dels aspectes que poden provocar la manca de destresa i habilitat en escriure. Si es treballa sobre ells, es pot millorar la lletra i aconseguir que sigui llegible i harmoniosa.
Traducció al català de “Cinco pautas para escribir con buena letra” de MARTA VÁZQUEZ-REINA

Destreses cal·ligràfiques

Com és una bona lletra? Els especialistes en cal•ligrafia i grafologia assenyalen que el principal que caracteritza a una escriptura adequada és la llegibilitat. Aquest terme es tradueix en linealitat, claredat, neteja i correcció en els traços. Per a alguns estudiants, aconseguir escriure bé és una tasca fàcil. No obstant això, altres tenen menys destresa psicomotriu i, per tant, menor habilitat per aconseguir una escriptura correcta.
Els estudiants amb mala lletra triguen més temps a completar les tasques escrites
Sovint, els estudiants desisteixen en l’esforç per aconseguir una bona lletra perquè no ho consideren un aspecte essencial en la seva educació, desconeixen que no és tan sols una qüestió d’imatge. En general, els alumnes que no han adquirit la destresa suficient per a escriure amb harmonia triguen de mitjana més temps que els seus companys a completar les tasques escrites i els apunts de classe i intenten evitar les activitats que impliquen realitzar aquesta acció.
Per això, si un nen escriu malament després de superar els primers anys de Primària, quan es comença a desenvolupar una escriptura correcta i regular, cal reeducar per intentar solucionar els possibles problemes que provoca aquesta falta d’habilitat. Aquests són alguns dels principals aspectes relacionats amb l’escriptura en què cal incidir per aconseguir aquesta reeducació o per evitar dificultats durant l’aprenentatge.

Utilitzar un tipus de paper adequat

Per aconseguir una bona cal·ligrafia en els inicis de l’escriptura, de manera que es distribueixi bé i de forma ordenada i proporcionada en l’espai, s’utilitza amb freqüència algun tipus de paper pautat, ja sigui en quadrícula o ratllat horitzontal. Com afirma Pilar Besumán, experta en grafologia, “en el paper llis el nen no és capaç d’escriure amb ordre, la pauta permet obtenir una lletra equilibrada”.
El paper pautat serveix a l’estudiant per escriure de forma més uniforme
Hi ha discordança entre els especialistes sobre quin és el millor format de pauta d’aprenentatge. Alguns apunten que el paper quadriculat té més límits de referència per ajustar bé l’ample i alt de les lletres. No obstant això, altres experts, com Fernando Carratalá, doctor en Filologia Hispànica, assenyalen que amb el paper pautat en línies s’aconsegueix major uniformitat en el moviment gràfic, ja que el ratllat vertical pot distorsionar l’atenció. Ja sigui d’un tipus o un altre, l’important de la pauta és que serveix a l’estudiant per escriure de forma més uniforme, ja que el paper li marca tant la línia sobre la qual descansa l’escriptura, com els límits superior i inferior que no ha de superar. S’ha d’intentar que l’alumne conegui aquesta norma perquè l’apliqui quan realitza les tasques d’escriptura.

Agafar bé el llapis

La forma de subjectar l’instrument d’escriptura és essencial perquè el resultat sigui el desitjat. Si l’estudiant ha adquirit un mal hàbit en aquest sentit, és imprescindible que se li corregeixi abans de seguir amb altres exercicis, ja que com més avanci amb una mala postura, més difícil serà la reeducació.
El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es posa, a manera de pinça, el dit índex
El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es posa, a manera de pinça, el dit índex, sense pressionar massa. El punt d’unió no s’ha de situar ni molt amunt ni molt avall (a uns 12 mm de la punta), ha de quedar de manera que es pugui desplaçar la mà pel paper de forma fàcil i còmoda. La mà que subjecta el llapis ha d’estar relaxada, ja que si es contrau massa es pot canviar de forma inconscient la postura idònia o exercir una pressió massa forta sobre el paper. Perquè l’alumne s’habituï a una posició correcta és aconsellable que escrigui poc a poc, a un ritme adequat però pausat, que li permetrà mantenir el llapis al seu lloc.

Posar bé el paper

L’ocupació adequada del paper sobre el qual es va a escriure difereix si l’alumne és dretà o esquerrà. Els que escriuen amb la mà dreta d’inclinar lleugerament el paper cap a l’esquerra i els esquerrans, cap a la dreta. Una inclinació excessiva o l’absència d’aquesta poden afavorir una lletra menys clara i llegible perquè impedeix que l’escriptura es mantingui sempre dins de la línia de visió.
El referent per posar el paper és la diagonal que forma el tauler de la taula
Un truc per aconseguir la posició idònia que apunta Fernando Carratalá és prendre com a referent la diagonal que forma el tauler de la taula on s’escriu i posar el paper en aquest mateix sentit. D’altra banda, mentre s’escriu, cal subjectar el paper amb la mà contrària, de manera ferma però sense pressionar massa.

Seure de forma correcta

Una de les principals causes de la distorsió de l’escriptura és la postura inadequada de l’estudiant. Fernando Carratalá assenyala que el tronc ha d’estar recte, “lleugerament inclinat cap endavant i amb el cap en la mateixa línia del tronc”. Aquest especialista apunta també que els colzes han de romandre sobre la taula i dos peus recolzats a terra. Quant al capdavant, ha de col•locar a una distància aproximada de 20-25 cm del paper.
Quan s’escriu, els colzes han de romandre sobre la taula i dos peus recolzats a terra
Perquè es pugui adoptar aquesta postura, cal que la cadira i la taula on es desenvoluparà la tasca d’escriptura siguin adequades. Marisa Ramon, del departament d’orientació Educativa i Psicopedagògica d’Alcobendas (Madrid), ressalta que la cadira ha de comptar amb suport perquè el nen pugui recolzar l’esquena i la taula no ha de ser “ni massa alta ni massa baixa, per evitar tensions a les espatlles o postures forçades “.

Tenir cura la mida, l’alineació, inclinació i espaiat

La bona escriptura té una imatge proporcionada entre totes les grafies. Pilar Besumán apunta que per obtenir una lletra equilibrada grafològiques “és necessari que la part alta i baixa de les lletres mesuren el doble que la zona central”. Quan s’utilitza paper pautat, la norma que s’ha de seguir és que les majúscules ocupin des de la línia base de la línia fins a la part superior i les minúscules, la meitat de l’espai que les majúscules.
La proporció de les grafies ha d’anar acompanyada d’una bona alineació i inclinació de les lletres i un espaiat correcte entre paraules i línies. Tenir cura aquests aspectes és sinònim d’uniformitat i, per tant, de llegibilitat.

L'entrada completa, a la web de l'AMPA IPSE.

Memo pràxies.

7 nov. 2012

Com sempre hem passa, quan començo una activitat amb un alumne, se me n'ocorren algunes de més divertides. I aquesta entrada n'és un exemple.

Un dels aspectes bàsics a treballar durant una sessió de suport en audició i llenguatge són les pràxies facials, labials i linguals. Són un aspecte bàsic de la parla i, per tant, un dels aspectes que haurem de treballar amb aquells alumnes que presenten dislàlies o dificultats de l'articulació.


El curs passat em vaig preparar unes cartes amb diferents dibuixos d'infants que feien les pràxies que volia treballar amb els alumnes. Les vaig trobar per internet però les faig pintar i fer més atractives. Els hi vaig treure molt de profit. I aquest curs sembla que també, però de manera diferent.

Un dels casos amb els que treballo aquest curs, n'O, degut a les seves característiques personals, és com un nin gran, així que he de cercar formes de treballar que li cridin l'atenció però que a la vegada tampoc siguin massa infantils. L'altre dia, mentre treballavem les pràxies, vaig veure com n'O s'avorria. I vam començar un joc: fer un memo de pràxies!

Per sort, tenc dos jocs de cartess. Sols he de seleccionar aquelles pràxies que vull treballar Intento seleccionar aquelles que més li costen amb algunes amb menys dificultat. N'O s'ho passa pipa i jo... bé jo aprofito per fer una mica el ganso.

Les normes les posa cadascú. Nosaltres, jugam a veure qui és capaç de trobar més parelles i a veure que troba la parella més aviat. A més, per guanyar la parella, és necessari realitzar la pràxia correctament. A més del dibuix, jo faig de model per a que sigui més fàcil per a ell.
Un blog viu és aquell en el que es comparteixen experiències entre els seus lectors. M'encantaria llegir els vostres comentaris i suggeriments! Deixa el teu comentari!