Exercicis per a millorar la prosòdia.

31 oct. 2012

Hoola!

Després de molt temps sense actualitzar el bloc, aquí us deixo una sèrie d'exercicis per treballar el ritme en la lectura. És de lo milloret que he trobat. Ho he trobat a un bloc sobre la dislexia.

Els exercicis per a treballar el ritme són els següents:

Ejercicios para trabajar la fluidez lectora, (velocidad y precisión)

Comenzamos trabajando por separado las sílabas con construcciones más complejas y las palabras más largas e infrecuentes. (Es conveniente repetir varias veces la lectura de estas sílabas y palabras).


Procedimiento: Primero le pedimos al niño/a que lea las sílabas en voz alta y cronometramos el tiempo que tarda.
Después se las leemos nosotros mientras él o ella nos cronometra, podemos pedirle que identifique 4 errores, que cometeremos, para que esté atento/a. Después las leemos entre los dos intercalando y, por último,  vuelve a leerlas el niño/a solo, intentando superar el primer tiempo que hizo.
Después seguimos el mismo procedimiento, pero esta vez con las palabras del texto:


Tras hacer lo mismo con las sílabas y con las palabras, pasamos a las tareas de lectura entonada.
Nota: Si utiliza siempre el dedo para seguir la lectura, intentaremos que vaya prescindiendo de tal ayuda poco a poco, ya que le impide progresar, obstaculizándole el desarrollo del seguimiento visual, así como intentaremos que los textos que trabajemos tengan letra grande, clara y espaciada.

Ejercicios de Lectura entonada, para trabajar la prosodia.

Las tareas de lectura entonada ayudan a eliminar la lectura silábica y mejoran la prosodia en la lectura, (entonación, acento y pausas), lo que repercute en una mejora significativa de la fluidez y comprensión lectora.
Estas tareas se deben practicar con cierta frecuencia, dos o tres veces por semana, y en periodos cortos. Además, para ello, podemos utilizar los libros de texto o cualquier otro material escolar.
Procedimiento: Se coge cualquier texto, el niño/a comienza a leer una frase o varias hasta un punto, primero comenzaremos por frases aisladas, ampliando posteriormente la tarea a varias frases y finalmente a párrafos y textos breves.
Una vez que ha decodificado la frase o párrafo, el adulto le lee el mismo trocito exagerando la entonación, como si leyésemos para un público o contásemos un cuento a niños pequeños, haciendo una modulación adecuada tras las pausas y respetando todos los signos de puntuación. Posteriormente le pedimos al niño/a que repita la lectura imitando la entonación que hemos producido nosotros.
Es conveniente utilizar, de vez en cuando, textos en diálogo y textos teatrales para este ejercicio.

L'origen de la paraula treballar...

19 oct. 2012

Mai m'ha agradat la lingüística i, de fet, les assignatures que més odiava eren les llengües però sempre m'ha agradat l'etimologia. No em pregunteu el motiu però conèixer d'on ve una paraula em sembla apassionant.

Avui, estudiant català he descobert l'origen de la paraula "treballar":

[...] en llatí hi havia el mot TRIPALIUM que es feia servir per anomenar un instrument de tortura fet amb tres pals (precisament per això es deia "TRI-PALIUM"), als quals era lligada la persona turmentada; doncs bé, de TRIPALIUM es creà, dins el llatí popular, el verb TRIPALIARE ‘turmentar’, del qual prové el català treballar [...]
(Carles Duarte, De l'origen dels mots)

Què en pensau? És treballar una tortura? Jo penso que depèn de la feina que facis. Si t'agrada el que fas, treballar no té perquè ser una tortura. En ocasions, pot ser, però no com a regla general. Ara, si la teva feina no t'agrada, pot ser la pitjor de les tortures!

Sr. Ministre, per què no dimiteix?

3 oct. 2012

Avui mig en broma mig en serio deia a l'institut que per a ser ministre s'havia de ser molt tonto i no tenir-ne ni punyetera idea d'educació, d'economia, d'infraestructures... en funció de la cartera que el "més llest dels tontos" (en referència al president) t'assignés. I si, era una conversa entre companyes, per passar el temps d'esplai i per fer palés el disgust amb el nostre ministre, el nostre suposat representant al govern central. Si, un comentari ximple i tal vegada fals però veient els darrers comentaris que aquest home ha vomitat per la boca... crec que no està mancat de raó.

Avui, passejant per internet, hem trobo amb aquesta notícia: http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/nacional/wert-afirma-impondra-castellano-colegios-balears-esta-legislatura.html
El senyor Wert, el nostre ministre, o sinistre, segons és miri, pretén dur a la pràctica la mesura populista estrella del nostre govern territorial: que a les escoles només es parli castellà. Tot això, per que segons ell, a algunes comunitats autònomes, l'ensenyament de la llengua propia provoca sentiments independentistes. I això només em fa pensar amb una cosa: aquest senyor és un incompetent. I, com a bona mestra, raonaré la meva resposta.

El coneixement d'una llengua és cultura. I un ministre d'educació i cultura això ho hauria de saber. Una llengua pròpia d'un territori porta aferrades moltes altres coses: una història, unes tradicions... aspectes que enriqueixen a qualsevol persona. I, evidentment, aquests aspectes han de treballar-se a les escoles. I això, el Sr. Wert, ho hauria de saber. És més, ho hauria de defensar i promoure.

Atacar a un llengua és atacar una cultura, unes tradicions i un poble i això un Sr. Ministre no ho ha de permetre. I aquest senyor no sols ho permet, sinó que n'és el promotor! Per altra part, dir-li senyor Wert que tal vegada un dia es cremarà. Si el que vol és lluitar contra la independència d'una part del seu estat, el que hauria de fer és posar els mecanismes necessaris per a trobar punts d'unió. I un d'ells, és reconèixer i acceptar la llengua pròpia d'un territori, la seva història i les seves tradicions. I no imposar res. El diàleg, señor Wert, és la millor eina per arribar a enteniments. Treballi per a protegir i defensar les diferències que hi ha al seu estat i, tal vegada, la gent no és manifestarà en la seva contra. Li proposo que vegi les diferències lingüístiques (les diferents llengües de l'estat) com a una font de riquesa, com un aspecte a defensar i a protegir. Més que res, per què fa uns 30 anys van perseguir el català i la seva cultura i no van aconseguir acabar amb ella. I crec que ara, tampoc ho aconseguirà. I tal vegada, la bomba li esclati a le smans.

A què espera per dimitir? La meva suposició és que deixarà el seu càrreg quan hagi destrossat l'educació pública nacional. La carrera d'aquest senyor no és precisament curta. Bé, en temps si és curta, però els desastres que ha fet, són ja varis. El primer, ha permès que es produissin una retallades bestials a l'educació. Podem dir, que li ha tallat una cama. Després, ha reduït (al menys o ha permès) les beques i ha pujat les tasses universitaries. Per a què? Per a que sols uns pocs puguin estudiar. A partir d'ara, o ets ric, o no ets digne d'una educació de qualitat (que hauríem de demostrar si l'escola privada és realment millor que la pública).

No obstant, la major obra d'aquest senyor és sense cap mena de dubte, la seva super reforma educativa. Una reforma que es carrega tots els pilar de l'educació pública tal i com la coneixem fins ara. Que pretén segregar alumnes, que es carrega la igualtat d'oportunitats i que deixa a fora del sistema a tots aquells alumnes amb més dificultats. En definitiva, una llei que acaba de destruir una educació de qualitat de tots i per a tots.

I per cert, les comparacions poden resultar-li cares. No pot dir que l'educació al País Vasc és el doble de cara que a Andalusia i donar a entendre que el problema és l'ensenyament de la llengua vasca. Explquim, per quin motiu, les inversions de l'Estat a les Balears són de 71'56€ per habitant mentre que a Castella i Lleó, aquestes inversions són de 610'43€.

Avui fa un mes!

1 oct. 2012

El temps passa i no ens adonam. Avui podem dir que fa un mes que vaig arribar (per segona vegada) a Menorca per fer feina de mestra. Un mes que ha passat literalment volant i, no ho veurem, i ja haurà passat el segon.

He de dir que aquest primer mes a l'IES ha sigut força entretingut. Com sol passar, soc "el darrer mot del credo". El meu horari canvia quasi cada setmana i, aconseguir un foradet per avaluar als alumnes de primer és quasi una odisea. Per tant, acabar de quadrar l'horari definitiu i el nombre d'alumnes amb els que treballar... també. Però vaja, no em puc queixar massa tampoc.

El més divertit de tot és que a l'institut hi he trobat gent que feia molt temps que no veia i que ni sabia que feien feina de professors. Gent que coneixia dels meus anterior viatges a Menorca. És agradable, ja et fan sentir a gust. Tot no és novetat.

I bé, per a que vegeu com soc el darrer mot del credo de l'IES... avui, un mes després de començar a fer feina, m'han donat les claus de l'institut!!
Un blog viu és aquell en el que es comparteixen experiències entre els seus lectors. M'encantaria llegir els vostres comentaris i suggeriments! Deixa el teu comentari!