Bye bye Menorca!

27 jun 2012

Tot arriba al seu final. Avui la meva estada menorquina s'haurà acabat, qui sap si fins setembre o bé haurem d'esperarar un poquet més. En realitat, només la Consellería i la seva estranya política ho saben...

Les sensacions d'aquets dies són estranyes. Per una banda, tinc ganes de partir a Mallorca, d'estar a la meva illa, de tornar a veure amics i familiars però, per l'altre, aquí hi estic molt bé. La feina m'encanta, i l'escola i els companys més! Suposo que no tindria aquesta sensació si el meu futur estiguès més o manco clar però amb la incertesa al davant, una no vol que els bons moments com l'actual s'acabin.

Em quedaré amb això, amb les bones sensacions, els bons moments que he viscut al centre amb els companys, amb els fillets i amb els amics que sempre he tingut aquí. Sols em queda una espineta i aquest company que encara està greu a l'hospital. Hi havia certa complicitat entre noltros. Sense veure'ns gaire ens duiem bé, feiem bromes i és un dels companys que millor m'ho ha fet passar a l'escola. No haver-me pogut despedir em fa sentir malament. Així que els meus darrers pensaments menorquins van per ell!

Menorca... 7 mesos per recordar!

11 jun 2012

El que semnblava molt llunyà està a punt d'acabar. Dia 27 de juny és el meu darrer dia de feina a l'escola. Hauran passat 7 mesos des d'aquella cridada de la Consellería on m'oferien una plaça de PT. [En realitat era una plaça d'AL però com que no n'hi havia per Menorca a la llista, han anat cridant a PT. Per jo millor, ja que sí tenc la titulació, però no vaig poder aportar-la a llista a la convocatòria anterior.]

Record perfectament la cridada. Era divendres 11 de novembre, devers les 14:30. Just acabava de tenir una conversa amb ma mare sobre les places i la meva angoixa. Duia 6 setmanes essent la primera PT per Menorca i la llista no es movia. Estava convençuda de que si no em cridaven abans de Nadal, ja no em cridarien. Fins i tot em replantejava el futur, deixant la docència per a més endavant. O directament, abandonar-la. Però tu, quan menys t'ho esperes... Record que quan paralava amb la dona de Conselleria em tremolava tot i que quan vaig penjar em vaig posar a plorar com una magdalena! Mon pare i ma mare no entenien ben bé que era el que passava! Quan em vaig calmar un poc, vaig cridar en Martí (que justo era el seu Sant) i li vaig donar la notícia. Tampoc s'ho podia creure... Després va venir el moment d'organitzar el trasllat. Barco, maletes, on dormir... Per sort, un bon amic de Maò, em vam oferir casa seva per passar els primers dies mentre trobava pis. Amb tot llest, vaig partir cap a Menorca amb un sentiment una mica estrany, no sabia ben bé que passaria, que em trobaria, si m'agradaria l'escola, els companys...

Tots els meus dubtes van quedar aclarits el primer dia de feina. Era el meu aniversari, dia 14 de novembre, i em vaig presentar a l'escola a les 8 en punt, després de quasi no dormir pels nirvis acumulats. Na Carme, la directora, no espera substitut i quan em va veure es va endur una bona sorpresa. En aquell moment em va mostrar el centre, em va donar el meu horari i... au! a fer feina! He de dir que enganxar-me al ritme del centre em va costar una mica. Especialment per què vaig haver d'avaluar als alumnes quan bàsicament no els coneixia.

Set mesos després, crec que puc dir que estic completament integrada a l'escola. Els fiets i fietes ja em coneixen, els mestres també i estic encantada amb la feina. Com tot, hi ha coses que es poden millorar però no és moment per a comentar-ho. El record que em queda és bó i crec que el proper any anyoraré tot això.

Els pirates despistats.

1 jun 2012

Avui vos present una activitat que he fet amb els infants de P4 de l'escola (amb els quatre a qui don suport en audició i llenguatge). He de dir que no era activitat que tingués programada però que ens ha donat molt de joc. El resultat final és un conte per a l'aula fet pels propis infants.

Tot va començar un dia amb la visita a un blog de logopedia (no recordo quin va ser per que en visito molts a diari per agafar idees per a treballar a classe). En ell vaig veure que una mestra usaba els "Playmobil" per treballar vocabulari amb els alumnes. Així que ho vaig provar. Tenia alguns personatges (un bomber, un cavaller, uns pirates i una veterinària). Vam dedicar una sessió a parlar dels diferents personatges i quin accessori anava amb cadascun (aquests els tenia dins una bossa i els anava traillent poc a poc). La sessió va donar molt de sí i més quan un ells va dir: "Per qué no inventam un conte?" I així vam començar... Em va impactar que un meco de 4 anys (bé 5, que sempre m'ho recorda ;-)) amb problemes d'articulació em proposés una tasca així però el vaig veure tan ilusionat que no li podia dir que no!

A la següent sessió vam parlar de com podríem fer el conte, quins havíen de ser els personatges i que podia passar. Finalment, entre tots, vam escenificar el conte i vam fer les fotografies que il·lustren el nostre conte. Amb dues sessions més vam escriure els textos i vam decorar les diferents planes.

El resultat final, el podeu veure més avall! Ara ens queda explicar el conte als companys!









EDITAT:
Com podeu veure amb el conte podem treballar molts aspectes del llenguatge: vocabulari, semàntica, estructura de la frase... és una gran activitat tant a EI com a EP! Els encanta!
Un blog viu és aquell en el que es comparteixen experiències entre els seus lectors. M'encantaria llegir els vostres comentaris i suggeriments! Deixa el teu comentari!