Soc medidora internacional!

9 nov. 2012

Fent honor al títol del blog, avui toca també una entrada nàutica. I és que ahir es va publicar el llistat de medidors (o mesuradors, en bon català) internacionals. Què vol dir això? En certa manera és l'escaló més alt al que pots arribar com a medidor. I arribar-hi no ha sigut fàcil. A més d'algunes trabes els darrers mesos, he hagut de complir amb uns determinats requisits: aprovar un exàmen sobre regles de medició i la seva aplicació (en anglès, per suposat), tenir el suport d'una classe internacional, de la meva federació i la d'un altre medidor internacional. A més, d'haver participat com a medidor a, com a mínim, dues regates internacionals de la classe.

En el meu cas, sóc medidora internacional per a la classe optimist! Una de les classes més "navegades" del món i més complicades pel que fa a les seves regles. Ara bé, també és una de les classes que més m'agraden.

El camí per arribar fins aquí, ha sigut llarg però ha valgut la pena. Molts són els noms que em passen pel cap a qui hauria d'agraïr alguna cosa: a en Nuno pel seu suport des del primer moment que em va conèixer, sense ell puc assegurar que no hauria arribat fins aquí, a na Sally pels mateixos motius que en Nuno i per què, tot i que quasi no la veig, sempre em dóna una mà amb el que necessit, a n'Andrés i n'Anapel seu suport incodicional, a en Manolo pel seu suport els darrers mesos, a n'Andy, en Leo i n'Espin per haver-me obert les portes a la medició i a la classe optimist, a en Jurgen per ajudar-me a preparar l'examen, a na Burcu per haver-me fet sentir una més des del primer moment, a en Lluís per ensenyar-me tot el que sabia sobre la classe i posar-me les coses més fàcils... I, evidentment, a en Martí per haver-me fet costat sempre. A tots, GRÀCIES!

Cinc pautes per escriure amb bona lletra.

Fa dies que estava cercant info interessant sobre com treballar una escriptura correcta. Algunes coses em semblaven correctes però no hi havia cap cosa que m'acabés de convèncer. Avui, de forma quasi sorpressiva (a través del meu amic Facebook ;-)) he arribat a aquest article publicat al bloc de l'AMPA de l'escola IPSE. 

Diu així:

Recomanacions pràctiques per aconseguir adquirir una escriptura llegible, clara i ben formada
Tenir una mala lletra pot arribar a frustrar a un alumne de tal manera, que intenti evitar en la mesura del possible totes les tasques que impliquen realitzar activitats d’escriptura. Però la reeducació és possible. El tipus de paper que s’utilitza, la forma d’agafar el llapis o la postura que s’adopta són alguns dels aspectes que poden provocar la manca de destresa i habilitat en escriure. Si es treballa sobre ells, es pot millorar la lletra i aconseguir que sigui llegible i harmoniosa.
Traducció al català de “Cinco pautas para escribir con buena letra” de MARTA VÁZQUEZ-REINA

Destreses cal·ligràfiques

Com és una bona lletra? Els especialistes en cal•ligrafia i grafologia assenyalen que el principal que caracteritza a una escriptura adequada és la llegibilitat. Aquest terme es tradueix en linealitat, claredat, neteja i correcció en els traços. Per a alguns estudiants, aconseguir escriure bé és una tasca fàcil. No obstant això, altres tenen menys destresa psicomotriu i, per tant, menor habilitat per aconseguir una escriptura correcta.
Els estudiants amb mala lletra triguen més temps a completar les tasques escrites
Sovint, els estudiants desisteixen en l’esforç per aconseguir una bona lletra perquè no ho consideren un aspecte essencial en la seva educació, desconeixen que no és tan sols una qüestió d’imatge. En general, els alumnes que no han adquirit la destresa suficient per a escriure amb harmonia triguen de mitjana més temps que els seus companys a completar les tasques escrites i els apunts de classe i intenten evitar les activitats que impliquen realitzar aquesta acció.
Per això, si un nen escriu malament després de superar els primers anys de Primària, quan es comença a desenvolupar una escriptura correcta i regular, cal reeducar per intentar solucionar els possibles problemes que provoca aquesta falta d’habilitat. Aquests són alguns dels principals aspectes relacionats amb l’escriptura en què cal incidir per aconseguir aquesta reeducació o per evitar dificultats durant l’aprenentatge.

Utilitzar un tipus de paper adequat

Per aconseguir una bona cal·ligrafia en els inicis de l’escriptura, de manera que es distribueixi bé i de forma ordenada i proporcionada en l’espai, s’utilitza amb freqüència algun tipus de paper pautat, ja sigui en quadrícula o ratllat horitzontal. Com afirma Pilar Besumán, experta en grafologia, “en el paper llis el nen no és capaç d’escriure amb ordre, la pauta permet obtenir una lletra equilibrada”.
El paper pautat serveix a l’estudiant per escriure de forma més uniforme
Hi ha discordança entre els especialistes sobre quin és el millor format de pauta d’aprenentatge. Alguns apunten que el paper quadriculat té més límits de referència per ajustar bé l’ample i alt de les lletres. No obstant això, altres experts, com Fernando Carratalá, doctor en Filologia Hispànica, assenyalen que amb el paper pautat en línies s’aconsegueix major uniformitat en el moviment gràfic, ja que el ratllat vertical pot distorsionar l’atenció. Ja sigui d’un tipus o un altre, l’important de la pauta és que serveix a l’estudiant per escriure de forma més uniforme, ja que el paper li marca tant la línia sobre la qual descansa l’escriptura, com els límits superior i inferior que no ha de superar. S’ha d’intentar que l’alumne conegui aquesta norma perquè l’apliqui quan realitza les tasques d’escriptura.

Agafar bé el llapis

La forma de subjectar l’instrument d’escriptura és essencial perquè el resultat sigui el desitjat. Si l’estudiant ha adquirit un mal hàbit en aquest sentit, és imprescindible que se li corregeixi abans de seguir amb altres exercicis, ja que com més avanci amb una mala postura, més difícil serà la reeducació.
El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es posa, a manera de pinça, el dit índex
El llapis s’ha d’agafar entre els dits polze i cor i sobre ell es posa, a manera de pinça, el dit índex, sense pressionar massa. El punt d’unió no s’ha de situar ni molt amunt ni molt avall (a uns 12 mm de la punta), ha de quedar de manera que es pugui desplaçar la mà pel paper de forma fàcil i còmoda. La mà que subjecta el llapis ha d’estar relaxada, ja que si es contrau massa es pot canviar de forma inconscient la postura idònia o exercir una pressió massa forta sobre el paper. Perquè l’alumne s’habituï a una posició correcta és aconsellable que escrigui poc a poc, a un ritme adequat però pausat, que li permetrà mantenir el llapis al seu lloc.

Posar bé el paper

L’ocupació adequada del paper sobre el qual es va a escriure difereix si l’alumne és dretà o esquerrà. Els que escriuen amb la mà dreta d’inclinar lleugerament el paper cap a l’esquerra i els esquerrans, cap a la dreta. Una inclinació excessiva o l’absència d’aquesta poden afavorir una lletra menys clara i llegible perquè impedeix que l’escriptura es mantingui sempre dins de la línia de visió.
El referent per posar el paper és la diagonal que forma el tauler de la taula
Un truc per aconseguir la posició idònia que apunta Fernando Carratalá és prendre com a referent la diagonal que forma el tauler de la taula on s’escriu i posar el paper en aquest mateix sentit. D’altra banda, mentre s’escriu, cal subjectar el paper amb la mà contrària, de manera ferma però sense pressionar massa.

Seure de forma correcta

Una de les principals causes de la distorsió de l’escriptura és la postura inadequada de l’estudiant. Fernando Carratalá assenyala que el tronc ha d’estar recte, “lleugerament inclinat cap endavant i amb el cap en la mateixa línia del tronc”. Aquest especialista apunta també que els colzes han de romandre sobre la taula i dos peus recolzats a terra. Quant al capdavant, ha de col•locar a una distància aproximada de 20-25 cm del paper.
Quan s’escriu, els colzes han de romandre sobre la taula i dos peus recolzats a terra
Perquè es pugui adoptar aquesta postura, cal que la cadira i la taula on es desenvoluparà la tasca d’escriptura siguin adequades. Marisa Ramon, del departament d’orientació Educativa i Psicopedagògica d’Alcobendas (Madrid), ressalta que la cadira ha de comptar amb suport perquè el nen pugui recolzar l’esquena i la taula no ha de ser “ni massa alta ni massa baixa, per evitar tensions a les espatlles o postures forçades “.

Tenir cura la mida, l’alineació, inclinació i espaiat

La bona escriptura té una imatge proporcionada entre totes les grafies. Pilar Besumán apunta que per obtenir una lletra equilibrada grafològiques “és necessari que la part alta i baixa de les lletres mesuren el doble que la zona central”. Quan s’utilitza paper pautat, la norma que s’ha de seguir és que les majúscules ocupin des de la línia base de la línia fins a la part superior i les minúscules, la meitat de l’espai que les majúscules.
La proporció de les grafies ha d’anar acompanyada d’una bona alineació i inclinació de les lletres i un espaiat correcte entre paraules i línies. Tenir cura aquests aspectes és sinònim d’uniformitat i, per tant, de llegibilitat.

L'entrada completa, a la web de l'AMPA IPSE.

Memo pràxies.

7 nov. 2012

Com sempre hem passa, quan començo una activitat amb un alumne, se me n'ocorren algunes de més divertides. I aquesta entrada n'és un exemple.

Un dels aspectes bàsics a treballar durant una sessió de suport en audició i llenguatge són les pràxies facials, labials i linguals. Són un aspecte bàsic de la parla i, per tant, un dels aspectes que haurem de treballar amb aquells alumnes que presenten dislàlies o dificultats de l'articulació.


El curs passat em vaig preparar unes cartes amb diferents dibuixos d'infants que feien les pràxies que volia treballar amb els alumnes. Les vaig trobar per internet però les faig pintar i fer més atractives. Els hi vaig treure molt de profit. I aquest curs sembla que també, però de manera diferent.

Un dels casos amb els que treballo aquest curs, n'O, degut a les seves característiques personals, és com un nin gran, així que he de cercar formes de treballar que li cridin l'atenció però que a la vegada tampoc siguin massa infantils. L'altre dia, mentre treballavem les pràxies, vaig veure com n'O s'avorria. I vam començar un joc: fer un memo de pràxies!

Per sort, tenc dos jocs de cartess. Sols he de seleccionar aquelles pràxies que vull treballar Intento seleccionar aquelles que més li costen amb algunes amb menys dificultat. N'O s'ho passa pipa i jo... bé jo aprofito per fer una mica el ganso.

Les normes les posa cadascú. Nosaltres, jugam a veure qui és capaç de trobar més parelles i a veure que troba la parella més aviat. A més, per guanyar la parella, és necessari realitzar la pràxia correctament. A més del dibuix, jo faig de model per a que sigui més fàcil per a ell.

Exercicis per a millorar la prosòdia.

31 oct. 2012

Hoola!

Després de molt temps sense actualitzar el bloc, aquí us deixo una sèrie d'exercicis per treballar el ritme en la lectura. És de lo milloret que he trobat. Ho he trobat a un bloc sobre la dislexia.

Els exercicis per a treballar el ritme són els següents:

Ejercicios para trabajar la fluidez lectora, (velocidad y precisión)

Comenzamos trabajando por separado las sílabas con construcciones más complejas y las palabras más largas e infrecuentes. (Es conveniente repetir varias veces la lectura de estas sílabas y palabras).


Procedimiento: Primero le pedimos al niño/a que lea las sílabas en voz alta y cronometramos el tiempo que tarda.
Después se las leemos nosotros mientras él o ella nos cronometra, podemos pedirle que identifique 4 errores, que cometeremos, para que esté atento/a. Después las leemos entre los dos intercalando y, por último,  vuelve a leerlas el niño/a solo, intentando superar el primer tiempo que hizo.
Después seguimos el mismo procedimiento, pero esta vez con las palabras del texto:


Tras hacer lo mismo con las sílabas y con las palabras, pasamos a las tareas de lectura entonada.
Nota: Si utiliza siempre el dedo para seguir la lectura, intentaremos que vaya prescindiendo de tal ayuda poco a poco, ya que le impide progresar, obstaculizándole el desarrollo del seguimiento visual, así como intentaremos que los textos que trabajemos tengan letra grande, clara y espaciada.

Ejercicios de Lectura entonada, para trabajar la prosodia.

Las tareas de lectura entonada ayudan a eliminar la lectura silábica y mejoran la prosodia en la lectura, (entonación, acento y pausas), lo que repercute en una mejora significativa de la fluidez y comprensión lectora.
Estas tareas se deben practicar con cierta frecuencia, dos o tres veces por semana, y en periodos cortos. Además, para ello, podemos utilizar los libros de texto o cualquier otro material escolar.
Procedimiento: Se coge cualquier texto, el niño/a comienza a leer una frase o varias hasta un punto, primero comenzaremos por frases aisladas, ampliando posteriormente la tarea a varias frases y finalmente a párrafos y textos breves.
Una vez que ha decodificado la frase o párrafo, el adulto le lee el mismo trocito exagerando la entonación, como si leyésemos para un público o contásemos un cuento a niños pequeños, haciendo una modulación adecuada tras las pausas y respetando todos los signos de puntuación. Posteriormente le pedimos al niño/a que repita la lectura imitando la entonación que hemos producido nosotros.
Es conveniente utilizar, de vez en cuando, textos en diálogo y textos teatrales para este ejercicio.

L'origen de la paraula treballar...

19 oct. 2012

Mai m'ha agradat la lingüística i, de fet, les assignatures que més odiava eren les llengües però sempre m'ha agradat l'etimologia. No em pregunteu el motiu però conèixer d'on ve una paraula em sembla apassionant.

Avui, estudiant català he descobert l'origen de la paraula "treballar":

[...] en llatí hi havia el mot TRIPALIUM que es feia servir per anomenar un instrument de tortura fet amb tres pals (precisament per això es deia "TRI-PALIUM"), als quals era lligada la persona turmentada; doncs bé, de TRIPALIUM es creà, dins el llatí popular, el verb TRIPALIARE ‘turmentar’, del qual prové el català treballar [...]
(Carles Duarte, De l'origen dels mots)

Què en pensau? És treballar una tortura? Jo penso que depèn de la feina que facis. Si t'agrada el que fas, treballar no té perquè ser una tortura. En ocasions, pot ser, però no com a regla general. Ara, si la teva feina no t'agrada, pot ser la pitjor de les tortures!

Sr. Ministre, per què no dimiteix?

3 oct. 2012

Avui mig en broma mig en serio deia a l'institut que per a ser ministre s'havia de ser molt tonto i no tenir-ne ni punyetera idea d'educació, d'economia, d'infraestructures... en funció de la cartera que el "més llest dels tontos" (en referència al president) t'assignés. I si, era una conversa entre companyes, per passar el temps d'esplai i per fer palés el disgust amb el nostre ministre, el nostre suposat representant al govern central. Si, un comentari ximple i tal vegada fals però veient els darrers comentaris que aquest home ha vomitat per la boca... crec que no està mancat de raó.

Avui, passejant per internet, hem trobo amb aquesta notícia: http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/nacional/wert-afirma-impondra-castellano-colegios-balears-esta-legislatura.html
El senyor Wert, el nostre ministre, o sinistre, segons és miri, pretén dur a la pràctica la mesura populista estrella del nostre govern territorial: que a les escoles només es parli castellà. Tot això, per que segons ell, a algunes comunitats autònomes, l'ensenyament de la llengua propia provoca sentiments independentistes. I això només em fa pensar amb una cosa: aquest senyor és un incompetent. I, com a bona mestra, raonaré la meva resposta.

El coneixement d'una llengua és cultura. I un ministre d'educació i cultura això ho hauria de saber. Una llengua pròpia d'un territori porta aferrades moltes altres coses: una història, unes tradicions... aspectes que enriqueixen a qualsevol persona. I, evidentment, aquests aspectes han de treballar-se a les escoles. I això, el Sr. Wert, ho hauria de saber. És més, ho hauria de defensar i promoure.

Atacar a un llengua és atacar una cultura, unes tradicions i un poble i això un Sr. Ministre no ho ha de permetre. I aquest senyor no sols ho permet, sinó que n'és el promotor! Per altra part, dir-li senyor Wert que tal vegada un dia es cremarà. Si el que vol és lluitar contra la independència d'una part del seu estat, el que hauria de fer és posar els mecanismes necessaris per a trobar punts d'unió. I un d'ells, és reconèixer i acceptar la llengua pròpia d'un territori, la seva història i les seves tradicions. I no imposar res. El diàleg, señor Wert, és la millor eina per arribar a enteniments. Treballi per a protegir i defensar les diferències que hi ha al seu estat i, tal vegada, la gent no és manifestarà en la seva contra. Li proposo que vegi les diferències lingüístiques (les diferents llengües de l'estat) com a una font de riquesa, com un aspecte a defensar i a protegir. Més que res, per què fa uns 30 anys van perseguir el català i la seva cultura i no van aconseguir acabar amb ella. I crec que ara, tampoc ho aconseguirà. I tal vegada, la bomba li esclati a le smans.

A què espera per dimitir? La meva suposició és que deixarà el seu càrreg quan hagi destrossat l'educació pública nacional. La carrera d'aquest senyor no és precisament curta. Bé, en temps si és curta, però els desastres que ha fet, són ja varis. El primer, ha permès que es produissin una retallades bestials a l'educació. Podem dir, que li ha tallat una cama. Després, ha reduït (al menys o ha permès) les beques i ha pujat les tasses universitaries. Per a què? Per a que sols uns pocs puguin estudiar. A partir d'ara, o ets ric, o no ets digne d'una educació de qualitat (que hauríem de demostrar si l'escola privada és realment millor que la pública).

No obstant, la major obra d'aquest senyor és sense cap mena de dubte, la seva super reforma educativa. Una reforma que es carrega tots els pilar de l'educació pública tal i com la coneixem fins ara. Que pretén segregar alumnes, que es carrega la igualtat d'oportunitats i que deixa a fora del sistema a tots aquells alumnes amb més dificultats. En definitiva, una llei que acaba de destruir una educació de qualitat de tots i per a tots.

I per cert, les comparacions poden resultar-li cares. No pot dir que l'educació al País Vasc és el doble de cara que a Andalusia i donar a entendre que el problema és l'ensenyament de la llengua vasca. Explquim, per quin motiu, les inversions de l'Estat a les Balears són de 71'56€ per habitant mentre que a Castella i Lleó, aquestes inversions són de 610'43€.

Avui fa un mes!

1 oct. 2012

El temps passa i no ens adonam. Avui podem dir que fa un mes que vaig arribar (per segona vegada) a Menorca per fer feina de mestra. Un mes que ha passat literalment volant i, no ho veurem, i ja haurà passat el segon.

He de dir que aquest primer mes a l'IES ha sigut força entretingut. Com sol passar, soc "el darrer mot del credo". El meu horari canvia quasi cada setmana i, aconseguir un foradet per avaluar als alumnes de primer és quasi una odisea. Per tant, acabar de quadrar l'horari definitiu i el nombre d'alumnes amb els que treballar... també. Però vaja, no em puc queixar massa tampoc.

El més divertit de tot és que a l'institut hi he trobat gent que feia molt temps que no veia i que ni sabia que feien feina de professors. Gent que coneixia dels meus anterior viatges a Menorca. És agradable, ja et fan sentir a gust. Tot no és novetat.

I bé, per a que vegeu com soc el darrer mot del credo de l'IES... avui, un mes després de començar a fer feina, m'han donat les claus de l'institut!!

Comences pel TALE i acabes defensant la teva llengua.

21 sept. 2012

Avui rellegia el llibre del TALEC (Test d'Anàlisi de la Lectura i l'Escriptura en Català), per tal de refrescar la seva administració i m'ha cridat l'atenció el següent paràgraf de la introducció:

"Malgrat tot, la necessitat de l'altre TALE, del TALE en català, percebuda des del principi, s'anava fent cada cop més palesa. Aquí és on intervenen els canvis socials i polítics del país. Per a poder tenir una forma d'avaluar la lectoescriptura de tots els nostres nens, en els anys seixanta només podia pensar-se en termes d'idioma castellà. [...] 
Però afortunadament, les coses han canviat, i ja són uns quants els anys en que tots els nostres nens també han d'aprendre a llegir i escriure en l'idioma català, que ja està essent preferent en una progressiva majoria. La necessitat que els nostres nens siguin avaluats, doncs, en aquest idioma s'ha anat  fent peremtòria, necessària, urgent. [...]" (Cervera, Toro, Gratacós, de la Osa y Pons, 1989)

I clar, no he pogut més que pensar en la nostra situació política actual i en com aquestes paraules del 1989 cobren un sentit especial, sobretot el primer paràgraf. Actualment esteim tornant cap al passat i es treuen debats al carrer que es creien més que superats. Actualment es torna a qüestionar l'ús de la llengua catalana com a llengua de primer ensenyament i es pretenen crear conflictes en els centres per tal de menysprear el seu ús, just com ocorria en la dècada del seixanta i anteriors.

I és més, apareixen vídeos i publicacions que menyspreen als mestres que feim ús del català, ridiculitzen la nostra tasca docent i es mofen de forma descarada de la feina que es fa a les escoles i instituts. Ells, portadors de la veritat, tenen una visió molts esbiaixada de la història i neguen el que és evident. La llengua pròpia de les Balears és el català. Digau-li mallorquí, menorquí o eivissenc però totes elles són varietats d'una mateixa llengua, la catalana. El castellà va ser una imposició posterior. Així que tots aquells que diuen que defensen la seva terra i la seva llengua però volen imposar l'ús de la llengua castellana, en realitat el que fan és trepitjar les seves arrels i menysprear una part de la seva història i la seva cultura.

No faré més publicitat del vídeo de les noves generacions del PP, de fet, ni tal sols m'hauria de referir a ells perqu`r em van fàstic, oi, vomitera... Tampoc vos deixaré el seu enllaç. Si el voleu veure, el podreu trobar a internet molt fàcilment.

Primer dia de curs...

13 sept. 2012

Avui és el primer del curs 2012- 2013. Un curs que no serà un curs normal, com tampoc ho va ser el curs passat. El nostre excel·lentíssim Conseller d'Educació, el Sr. Bosch, dirà que el curs s'ha iniciat amb total normalitat, a excepció de "petites dificultats". Jo li diré a aquest senyor que no, aquest curs no començarà amb normalitat pel simple fet que més de 550 docents no acudiran a les aules, unes aules més massificades que mai. Amb un professorat cansat i en ocasions desmotivat pel fet que des del govern les coses no ens les posen fàcil (baixades de sou, pujada del nombre d'hores lectives, eliminació de drets laborals...). Les plantilles del professorat no estan completes i els centres iniciaran el curs escolar amb menys professorat però també, amb unes plantilles incompletes.

Per la meva part, he tingut tota la sort del món i enguany m'ha tocat una vacant per a treballar tot el curs com a mestra d'audició i llenguatge a un institut de Menorca. Això si, es tracta d'una vacant de mitja jornada. Però no em queixaré, tinc feina. Ara bé, el fet que jo tingui feina no vol dir que no entengui a tots aquells professors que encara no entenen, que encara no els han cridat i aquells que perden l'esperança per que la llista d'interins no avança.

El centre en el que estic enguany és un centre gran, gairebé diria que enorme. Un centre en el que el director ens ha dit que hi ha més alumnes per aula (a batixiller s'arriben als 40), amb el mateix nombre de grups però amb 10 docents menys. Algú dels dirigents pensarà que bé, que amb els 85 docents que hi ha al centre podrem dur la situació com toca. La realitat és que l'equip directiu ha hagut de fer equilibris per a que els alumnes quasi no notin les retallades de la conselleria. Per a que hi hagi guàrdies, guàrdies de biblioteca i guàrdies de pati, tot el professor no tutor ha perdut una hora d'atenció als pares (en realitat, només la tendran disponible si els pares demanen una visita amb ells i no hi ha professorat de baixa). També han eliminat una hora de lliure disposició que s'ha convertit en guàrdia... el resultat son horaris maratonians. A més, també s'han afegit hores complementàries els horabaixes per a coordinacions amb l'equip de suport. I bé, jo encara no tinc el meu horari clar, esper demà saber que és el que hauré de fer...

Així que senyor Bosch, facim un favor i no tingui la cara dura de dir que aquest curs començarà amb normalitat per que no serà així.

Als docents que avui comencen el curs escolar amb els seus alumnes, molts d'ànims i molta sort! Serà un curs dur. I als que encara esperen aquella cridada de la conselleria... molta sort i molts d'ànims!

Mestres d'audició i llenguatge.

28 ago. 2012

Sou bastants els que per facebook m'heu demanat sobre els cursos per ser mestres d'audició i llenguatge. No acabo de tenir clar si és per vocació o per que és una de les funcions més demandades avui en dia i a la que, miraculosament, menys tisorades hi ha. Sigui com sigui, la feina d'un mestre AL no és tan senzilla com pot semblar a primera vista i clar preparar i adaptar el material a cada alumne en concret. És cert que això ho hauria (o ho fa) cada mestre però en el cas de les dificultats del llenguatge hem d'afegir just aquest aspecte. En ocasions els alumnes tindran dificultats per expresar-nos els seus interesos i motivacions, el que implicarà cercar estratègies per adaptar-nos als seus interesos i no sols a les seves necessitats. Cal recordar que el nostre primer objectiu és el desenvolupament del llenguatge i de la parla i, sobretot, nosaltres no som logopedes, som mestres i, per tant, hem de saber fins a on arribar. És tamber importantíssim saber quan acudir a l'especialista i derivar als alumnes quan sigui necessari. Però vaja, això ho dóna l'experiència i jo no és que en tingui molta tampoc...

De totes formes, el meu post té un altre objectiu totalment diferent al de fer veure la importància de la motivació per formar-se com a AL. A tots aquells que m'heu demanat sobre què fer per formar-vos vos he remés al curs d'especialització universitària de la UNED, curs que jo vaig fer i que deu haver fet el 90% dels AL que hi ha inscrits a la llista d'interins. Ara bé, a banda de mancances de tipus formatiu (que en té i moltes) té un inconvenient força gran... és una titulació NO OFICIAL pròpia de la UNED. Això vol dir que el dia que és vàlid sols en aquells llocs on les respectives conselleries diuen que habilita per a la docència. Com és el cas de la nostra. Ara bé, pot passar que un dia la Conselleria digui que prou. O que la UNED (cosa que dubto) decideixi no oferir més el curs. Ara s'obre una altra alternativa. La UOC està posant en marxa un Màster Oficial en Dificultats del Llenguatge i l'Aprenetatge i al departament d'ensenyament de Catalunya, habilitarà per a ser mestres AL i PT. Si es fan les dues especialitzacions, es podrà fer feina de les dues especialitats. Això ens obre les portes per exercir aquestes funcions a Catalunya però també ens dona un 90% de possibilitats de que passi el mateix a Balears. A més de que es tracta d'una titulació oficial reconeguda a tot l'estat Espanyol.

Us deixo una imatge que confirma això que vos dic:



Jo personalment em decantaria per fer el màster. Ara que la seva homologació és oficial i habilita per determinades funcions. Jo, de fet, ja m'he matriculat de dues assignatures. Estic segura que em donaran més formació de la que he rebut fins ara. I com diu una coneguda meva... la formació no és despesa, és inversió!

Menorca, one more time!

Vale, ho reconec, fa MASSA que no escrivia res, què hi farem! No he tingut temps, ni ganes de fer-ho! Així que, als meus poquets lectors, vos demano disculples. He de dir que ha sigut per un motiu molt senzill: l'ESTIUU!! I la feina a l'escola de vela, clar! :-)

Ara que l'estiu arriba al seu final (si val, encara ens queda un meset i mig de poder anar a sa platja i nedar sense congelar-se), al menys pel que fa a les "vacances escolars". Així que toca preparar la "vuelta al cole". I, per primer cop des de que vaig acabar els estudis... jo també tornaré a escoleta però aquesta vegada per fer-hi feina!! I és que tots els astres s'ha alineat per a que enguany, a pesar de la mala situació econòmica, m'hagi tocat una vacant! Això si, és una vacant a mitja jornada però no em puc queixar, és feina! I del que he estudiat...

Així que aquestes darreres setmanes he estat bastant ocupada organitzant el trasllat. Per sort, moltes coses que vaig dur de Menorca al mes de juny estan llestes per tornar cap allà, bàsicament per que no he buidat encara algunes capses! ;-)

La diferència amb el curs passat és que aquest faré feina a un institut de Ciutadella en lloc d'un centre de primària. Estic una mica assustada per que mai he fet feina a un IES però a la vegada també estic força animada i amb ganes de començar a pesar d'estar cansada de l'escoleta de vela...

Per tant, enguany en lloc de viure a Maó, seré per Ciutadella i pel que m'han dit... si visc a Ciutadella, no tornaré a Maó... no ho se... pot ser, però amb lo vaga que soc i lo molt que m'agrada anar caminant a l'escola no ho tenc gens clar.

Enguany he llogat un apartament la mar de cuco, amb dues habitacions, així que podré rebre visites! :-)


Auu! Que passeu uns darrers dies d'agost! Ens llegim aviat!


Bye bye Menorca!

27 jun. 2012

Tot arriba al seu final. Avui la meva estada menorquina s'haurà acabat, qui sap si fins setembre o bé haurem d'esperarar un poquet més. En realitat, només la Consellería i la seva estranya política ho saben...

Les sensacions d'aquets dies són estranyes. Per una banda, tinc ganes de partir a Mallorca, d'estar a la meva illa, de tornar a veure amics i familiars però, per l'altre, aquí hi estic molt bé. La feina m'encanta, i l'escola i els companys més! Suposo que no tindria aquesta sensació si el meu futur estiguès més o manco clar però amb la incertesa al davant, una no vol que els bons moments com l'actual s'acabin.

Em quedaré amb això, amb les bones sensacions, els bons moments que he viscut al centre amb els companys, amb els fillets i amb els amics que sempre he tingut aquí. Sols em queda una espineta i aquest company que encara està greu a l'hospital. Hi havia certa complicitat entre noltros. Sense veure'ns gaire ens duiem bé, feiem bromes i és un dels companys que millor m'ho ha fet passar a l'escola. No haver-me pogut despedir em fa sentir malament. Així que els meus darrers pensaments menorquins van per ell!

Menorca... 7 mesos per recordar!

11 jun. 2012

El que semnblava molt llunyà està a punt d'acabar. Dia 27 de juny és el meu darrer dia de feina a l'escola. Hauran passat 7 mesos des d'aquella cridada de la Consellería on m'oferien una plaça de PT. [En realitat era una plaça d'AL però com que no n'hi havia per Menorca a la llista, han anat cridant a PT. Per jo millor, ja que sí tenc la titulació, però no vaig poder aportar-la a llista a la convocatòria anterior.]

Record perfectament la cridada. Era divendres 11 de novembre, devers les 14:30. Just acabava de tenir una conversa amb ma mare sobre les places i la meva angoixa. Duia 6 setmanes essent la primera PT per Menorca i la llista no es movia. Estava convençuda de que si no em cridaven abans de Nadal, ja no em cridarien. Fins i tot em replantejava el futur, deixant la docència per a més endavant. O directament, abandonar-la. Però tu, quan menys t'ho esperes... Record que quan paralava amb la dona de Conselleria em tremolava tot i que quan vaig penjar em vaig posar a plorar com una magdalena! Mon pare i ma mare no entenien ben bé que era el que passava! Quan em vaig calmar un poc, vaig cridar en Martí (que justo era el seu Sant) i li vaig donar la notícia. Tampoc s'ho podia creure... Després va venir el moment d'organitzar el trasllat. Barco, maletes, on dormir... Per sort, un bon amic de Maò, em vam oferir casa seva per passar els primers dies mentre trobava pis. Amb tot llest, vaig partir cap a Menorca amb un sentiment una mica estrany, no sabia ben bé que passaria, que em trobaria, si m'agradaria l'escola, els companys...

Tots els meus dubtes van quedar aclarits el primer dia de feina. Era el meu aniversari, dia 14 de novembre, i em vaig presentar a l'escola a les 8 en punt, després de quasi no dormir pels nirvis acumulats. Na Carme, la directora, no espera substitut i quan em va veure es va endur una bona sorpresa. En aquell moment em va mostrar el centre, em va donar el meu horari i... au! a fer feina! He de dir que enganxar-me al ritme del centre em va costar una mica. Especialment per què vaig haver d'avaluar als alumnes quan bàsicament no els coneixia.

Set mesos després, crec que puc dir que estic completament integrada a l'escola. Els fiets i fietes ja em coneixen, els mestres també i estic encantada amb la feina. Com tot, hi ha coses que es poden millorar però no és moment per a comentar-ho. El record que em queda és bó i crec que el proper any anyoraré tot això.

Els pirates despistats.

1 jun. 2012

Avui vos present una activitat que he fet amb els infants de P4 de l'escola (amb els quatre a qui don suport en audició i llenguatge). He de dir que no era activitat que tingués programada però que ens ha donat molt de joc. El resultat final és un conte per a l'aula fet pels propis infants.

Tot va començar un dia amb la visita a un blog de logopedia (no recordo quin va ser per que en visito molts a diari per agafar idees per a treballar a classe). En ell vaig veure que una mestra usaba els "Playmobil" per treballar vocabulari amb els alumnes. Així que ho vaig provar. Tenia alguns personatges (un bomber, un cavaller, uns pirates i una veterinària). Vam dedicar una sessió a parlar dels diferents personatges i quin accessori anava amb cadascun (aquests els tenia dins una bossa i els anava traillent poc a poc). La sessió va donar molt de sí i més quan un ells va dir: "Per qué no inventam un conte?" I així vam començar... Em va impactar que un meco de 4 anys (bé 5, que sempre m'ho recorda ;-)) amb problemes d'articulació em proposés una tasca així però el vaig veure tan ilusionat que no li podia dir que no!

A la següent sessió vam parlar de com podríem fer el conte, quins havíen de ser els personatges i que podia passar. Finalment, entre tots, vam escenificar el conte i vam fer les fotografies que il·lustren el nostre conte. Amb dues sessions més vam escriure els textos i vam decorar les diferents planes.

El resultat final, el podeu veure més avall! Ara ens queda explicar el conte als companys!









EDITAT:
Com podeu veure amb el conte podem treballar molts aspectes del llenguatge: vocabulari, semàntica, estructura de la frase... és una gran activitat tant a EI com a EP! Els encanta!

Fins als nassos...

28 may. 2012

Estic fins als nassos, si, fins als nassos de que em prenguin per tonta (a mí i a tots, clar), de que em plorin i em diguin que la sanitat i l'educació són molt cares i insostenibles, que ens vulguin fer creure que realment ho són... estic fins als nassos de que en aquest país estiguem tornant enrere com les tortugues i que, a més, no facem res per evitar-ho.

Facem una miqueta d'història... fa uns mesos es presenten els Pressupostos Generals de l'Estat (va ser la primera vegada en els meus quasi 30 anys de vida que vaig veure sencera i en directe la roda de premsa per presentar els dixosos pressupostos) amb unes retallades a nivell de serveis socials que fan por. 10.000M€ retallen finalment a sanitat i educació diuent per activa i per passiva que no hi ha doblers. Fins aquí un hi pot estar d'acord o no, però com que el nostre govern té majoria absoluta sembla que pot fer el que li doni la real gana. Així que a aguantar, que a cada dia que passa en queden menys per les properes eleccions (de vegades és l'unic argument que m'anima). Ara, quan diuen, just un parell de setmanes després que han d'injectar gairebé 10.000M€ a Bankia, en què pensen? o més ben dit, aquesta gent que es creu que som idiotes o que? hi ha o no hi ha doblers? Per que aquesta "injecció" equival als doblers que han retallat en sanitat i educació. Ah no! Espereu! Que just un parell de dies més tard una encén la televisió i s'entera de que no són 10.000M€, sinó 29.500M€... Ole tu! I d'on sortirà tot això? De vendre deute públic? Pot ser... però això només ens condemna a més deute.

I clar, per calmar als mercats (que no als cituadans), avui va i el "marioneta" del nostre president, el Sr. Rajoy, fa una roda de premsa per a explicar que faran, com, quan i de quina manera ens afectarà als espanyols... Ah! No! Que només a explicat que han pres la intervenció de salvar a Bankia però no han dit ni com, ni quan. Vaja! Una altra vegada que es podria haver quedat callat. El resultat ha sigut que la prima de risc ha tornat a pujar. Clar! Jo m'he enfilat per les pareds, com no pujarà una prima de risc que no fa més que pujar i pujar des de que ens governa el PP?

Per altra part, vos heu fixat en el llenguatge no verbal del Sr. Rajoy? No? Ido quasi millor. Suava, no aturava de moure les mans, les respostes a les seves preguntes eren poc clares, molt imprecises. Amb això demostra que no té ni punyetera idea de què han de fer. Està tan assustat com ho podem estar nosaltres i el que és més trist. Ens pretén enganar. Jo no dic que no pugui tenir por, és humà (o no...) però com a Cap d'Estat ha de ser un líder i ell no ho és, no ho ha estat mai i no ho serà mai.

Després podríem parlar del Sr.Divar, el president del Consejo General del Poder Judicial, que es gasta diners i diners públics en vacances de luxe, i al qual sembla que encara li hem d'agaraïr que no hagi sortit del país. El curiós del cas és que, aquest senyor, és la major autoritat en la justicia del nostre país. I, en lloc de dimitir com faria qualsevol mortal que l'ha cagada i l'han caçat, no, ell pretèn que dimiteixi a qui l'ha denunciat! I a sobre, altres membres del Consell estan a favor seu... què voleu que vos digui, aquest país una autèntica estafa.

Una duu estudiant gairebé tota la seva vida per tenir un treball digne. Ha pensat que tenia la sort de viure a un país lliure, amb uns drets i uns deures. Un país on es respectaven les cultures que el formen (i quan dic cultures, evidenment, faig referència a les llengües). Un país on els governants es preocupaven pel benestar dels seus ciutadans. Un país just, amb un sistema judicial amb errors però de qualitat. Una educació i una sanitat universals, gratuïtes i també de qualitat. Ara, amb quasi 30 anys m'adono que això no és així.



Com passa el temps!!

19 may. 2012

Fa temps que penso en que haria d'actualitzar el blog. Ara he trobat un d'aquells moments en que no tens res a fer i he dit... a veure si t'inspires i escrius alguna cosa coherent. I aquí estic. El que més em sorprés de tot és que des de la darrera entrada han passat gairebé tres mesos!! I ni me n'he adonat!! El temps des de que estic fent feina a Menorca em passa volant.

Si fins ara no he escrit res, en realitat no ha sigut per falta de ganes, si no de temps!! Ara que s'acosta final de curs (a l'escola i al màster), tenc molt poc temps lliure. Si no soc a l'escola soc a casa fent feines del màster o apurant la tesina (el treball final de màster), o fent la compra, cuinant o recollint la casa. El dijous, dia de trasllat a Mallorca... vaja que amb tot aquest anar amunt i avall a una li queden poques ganes de passar una altra estona davant l'ordinador.

Per a que veieu que si he pensat en actualitzar el blog, aquí van alguns dels temes sobre els que podria haver fet una entrada:
  • Sobre les retallades en educació i sanitat i la destrucció del sistema públic. Aquelles retallades que el PP va assegurar per activa i per passiva que no faria.
  • Sobre "l'amnistia fiscal" o el com el govern ens fa passar per idiotes.
  • Sobre la intervenció de Bankia. Salvar als culpables de la crisi i castigar als qui no en tenen cap culpa. Miraculosament, després d'anunciar retallades de 10.000 milions € en educació i sanitat, ara hi ha aquets mateixos doblers per salvar a una empresa privada.
  • Sobre les nacionalitzacions de Repsol i Red Eléctrica Española i les seves "conseqüències".
  • Sobre el màster i les seves avorridíssimes sessions dels dijous.
  • Sobre el meu treball final de màster.
  • Sobre les regates d'aquest trimestre.
  • Sobre les medicions: Copa d'Espanya d'Optimist i Europeu 29er XX. Dues classes completament diferents i dues medicions completament diferents.
  • Sobre la meva feina de mestra a Menorca.
  • I podria seguir i seguir...

Quin de tots aquests preferies tu?

Recursos de grafomotricitat, lectura i alfabetizació.

21 feb. 2012

Ja feia temps que no feia cap aportació al blog. Avui, trescant per internet he trobat aquest recull de recursos per a treballar la grafomotricitat. És un recull molt complet i amb recursos per a infants i adults. Endinsar-se pels diferents enllaços és del tot recomenable.

Hi podeu accedir aquí.

Una de fuentes.

10 feb. 2012

¿Alguno se ha parado a pensar en el tipo de letra que va mejor para que nuestros alumnos lean mejor? No me refiero a si "letra de palo" o ligada... me refiero al tipo de fuente que usamos para las fichas de trabajo, en los textos, que entregamos a nuestros alumnos. En ocasiones, especialmente en el caso de alumnos que tienen dificultades para la lectura, la tipografia que usemos va a implicar que esa lecturra tenga más dificultad de la que deberia. Y lo que yo no sabía es que hay algunas cabezas pensantes que han diseñado tipografias especiales para los alumnos con dislexia o dificultades de la lectura en general.

Una vez más, el blog "Mi mami es logopeda" me ha servido de inspiración para escribir esta entrada.

Entre las fuentes que presentan en el blog encontramos:

Entre las fuentes que ya encontramos disponibles en word o en desarrolladores web se recomiendan la arial, Geneva, Comic Sans y Verdana. A mi personalmente la que más me gusta es la verdana. La Comic Sans suele resultar atractiva para los alumnos pero en algunas ocasiones crea confusión en algunos caracteres.

Por otra parte quiero presentaros dos experiencias interesantes.en este aspecto. Desde la Universidad de Twente en los países bajos. Podéis ver la presentación que hacen de ella en el siguiente video. La lástima es que es una tipografia de pago y, en su versión completa, realmente cara (ver aquí). 



Por otro lado, existe otra tipografía que cumple el mismo objetivo que es la "Sarakanda", diseñada por Alejandro Valdez. Es realmente interesante el artículo que aparece en su blog sobre el proceso que ha seguido para realizar el proyecto. Lástima que no podamos conseguir la tipografia para trabajar en el aula! 

Una sobre recursos didàctics.

7 feb. 2012

Ja fa temps que soc seguidora del blog "Mi mami es logopeda", una font quasi inagotable de recursos i informació relacionada molt especialment amb la logopèdia. Avui, trescant per la plana web he trobat un post que m'ha cridat molt l'atenció. Es titula "150 recursos gratuitos para la creación de material educativo" i la sorpresa ha sigut majúscula quan he descobert un enllaç a una infinitat de recursos per a crear material didàctic i, a sobre, completament gratuït!

Entre, altres utilitats podeu trobar:
  • Generadors de quaderns, llibres i publicacions digital.
  • Generadors de webquest i caces del tesor.
  • Generadors de qüestionaris i exercicis. 
  • Generadors de fulls de cal·ligrafia i paper pautat.
  • Generadors de mapes conceptuals i mentals.
  • Generadors de llistes, sopes de lletres i targetes de vocabulari.
  • Generadors de targetes de bingo, fitxes de dòmino i targetes.
  • Generadors de calendaris i rellotges
  • Generadors de jocs de taules, gràfics, laberints, anagrames...
  • ...
De moment només he pogut provar alguns dels generadors de fulls de cal·ligrafia i, dels que he provat vos recomano el creat per Bartolomé Sintes. És el que més et permet adaptar el material de treball. Pots escollir llengua: català, castellà, anglès, francès i galleg. A més, pots escriure l'enunciat, el peu de pàgina, escollir la grandària de la lletra, el tipus de pauta i nombre de repeticions. Ideal per fer activitats de cal·ligrafia amb textos personalitzats pels nostres alumnes! L'enllaç directe el teniu aquí.

L'enllaç directe al recull de generadors és aquest.

Esper que vos siguin d'utilitat!

¿Quines implicacions té l'eliminació del 4t curs de l'ESO??

3 feb. 2012

Quan va sortir la notícia sobre l'eliminació del darrer curs de l'ESO i l'ampliació del batxillerat vaig pensar que era, en principi un gran errada, pel simple fet l'educació bàsica em sembla gairebé insuficient. Així que eliminant aquest darrer curs els alumnes passarien a una nova etapa amb moltes més mancances que les actuals, per molt que l'educació obligatòria no finalitzés fins haver acabat el primer curs del batxillerat o de la formació professional. Ara bé, no em vaig aturar a pensar que hi havia darrera aquesta voluntat de modificar el sistema educativa (més enllà d'aquella que tots els docents de voler canviar el sistema educatiu cada vegada que hi ha un canvi de color en el govern, clar està). Però ahir, a classe vam tractar aquest tema i ens van donar algunes pinzellades del que pot voler significar aquest canvi, així que he decidit cercar informació i opinions sobre el que realment significa aquesta tan "simple" modificació del sistema. I m'he trobat amb multitud de notícies i opinions.

Sembla que l'objectiu principal és disminuir la taxa de fracàs escolar a l'etapa, ja que aquesta és calcula a partir del nombre d'alumnes que abandonen els estudis sense acabar els quatre cursos (Personalment penso que cal preguntar-se què és el que entenem per fracàs escolar, però d'això en parlarem un altre dia). Ara bé, si reduïm un any l'etapa, aconseguiran que hi hagi "menys possibilitats" de que els alumnes abandonin el sistema educatiu i, per tant, es reduirà la taxa de fracàs escolar. ¿És realment això el que vol el govern o amaga altres interessos?

Aquest article d'opinió en comença a donar unes pinzellades: el que el govern realment cerca és el concert del batxillerat. L'etapa obligatòria acaba als 16 anys, per tant, un cop acabats els 3 cursos d'ESO, els alumnes han d'escollir entre fer el primer curs de batxillerat o el primer dels cicles formatius. Sembla clar que als centres concertats s'haurà de concertar tota l'etapa, per que, quin sentit té concertar tan sols el primer curs? Senzillament no en té.

No oblidem que, tot i estar finançats amb doblers públics, l'educació avui en dia és diferent entre centres públics i concertats. Tot i que l'educació és gratuita en ambdós casos, no hi ha el mateix tipus d'alumnes. A les escoles concertades les activitats extraescolars, les sortides o el preu del menjador solen ser més cars que a una escola pública, per la qual cosa els alumnes matriculats solen tenir un perfil socioeconòmic, a priori, més elevat. Està clar que hi ha de tot però estic quasi convençuda que això és així. Amb tot això, què passa amb un batxiller concertat? Que s'afavoreix a aquells que més tenen en detriment d'aquells que menys ho necessiten.

Però això no acaba aquí. Amb molts anys de lluita s'ha aconseguit tenir una formació professional de qualitat, equiparable amb la formació universitària i que donava accés a aquesta. Amb els cicles formatius actuals no es menysprea aquesta formació ja que és vertaderament útil i una opció diferent. Què passarà quan s'implanti el nou sistema?  Que molts d'aquells que dubten entre la formació universitària o el cicle formatiu escolliran realitzar el primer curs de batxiller i, per tant, tornarem al sistema en el que aquells "no valen" per a la universitat realitzen el cursos formatius. És a dir, es desapareix la igualtat d'oportunitats i s'ajuda a aquells que menys o necessiten, aconseguint un sistema educatiu més injust.

Així que, el que sembla una voluntat de disminuir les taxes de fracàs escolar, en realitat és un forma d'eliminar oportunitats al més febles i de privatitzar una part de l'ensenyament en forma de concerts educatius.

Enllaços a algunes notícies que parlen del tema.

Sobre los recortes en educación... (II)

1 feb. 2012

En la entrada "Sobre los recortes en educación... (I)" inicié mi reflexión crítica sobre la situación actual de nuestro sistema educativo. En la entrada de hoy, quiero hacer referencia a los previsibles recortes en educación de cara al próximo curso en Baleares.

A mediados del mes de septiembre, debido a la situación económica en nuestra comunidad se decidió poner en funcionamiento un sistema que pretendía ahorrar millones de euros en las sustituciones de maestros. A grandes rasgos, se trata de no cubrir las bajas inferiores a 30 días de duración. Eso se traduce en que una baja que, a priori, se supone corta puede no ser cubierta. ¿El resultado? Alumnos no atendidos correctamente (que los profes con horas "libres" se encarguen del grupo durante el tiempo que dure la baja no puede considerarse que el grupo esté bien atendido). 

A esto se añaden otras medidas como no pagar los meses de verano a los profesores interinos, aunque acumulen los seis meses que, hasta el pasado curso, le permitían cobrar durante esos dos meses y, por tanto, disfrutar de cierta tranquilidad económica. Aunque este último aspecto no influye directamente sobre los alumnos, lo cierto es que, si crea cierto malestar entre el profesorado, quienes ven como se recortan sus derechos y no se valora su trabajo. 

Y con este panorama, el pasado 17 de enero (día festivo en muchos municipios de las Islas), se publicó en el BOIB por el que se establecen las plantillas de profesores de cara al curso que viene y Oh! Sorpresa! Los recortes son más que evidentes. No se recorta en tutores, esto está claro, sin embargo, sí se recorta y mucho en personal del equipo de apoyo. Por cada línea educativa habrá en el centro 1 profesor de atención a la diversidad, O 1 profesor de pedagogía terapéutica O un profesor de audición y  lenguaje. En otras palabras ¡UN SÓLO PROFESOR DE APOYO POR LINEA EDUCATIVA! Sin embargo, para mi lo peor no es esto, sino el hecho que parece que para este gobierno los diferentes perfiles profesionales realizan el mismo trabajo. Me pregunto si saben realmente que es lo que hacen estos profesionales en el aula.

¿En qué se traducen estos recortes en los centros? Pongamos por ejemplo mi centro actual, de una linea y media. Actualmente estamos trabajando una maestra PT, una AD y dos AL (en este caso son dos medias jornadas, puesto que una de las AL es la directora del centro). Con los recortes previstos de cara al curso siguiente se quedaría con la AD (la maestra más antigua del centro) y una media jornada de AL (suponemos que la directora del centro).  Si ahora nos cuesta atender a todos los alumnos del centro, ¿qué pasará el próximo curso?

Evidentemente todo esta ha creado cierto descontento en los centros educativos, aunque de momento, escasa repercusión social. Sin embargo, el actual gobierno (ver aquí) ya ha querido dejar claro que el próximo curso no habrá recortes en las plantillas. Habrá que esperar qué pasa en los próximos meses, pero la cosa no pinta demasiado bien.

Avui vos present un llibre...

29 ene. 2012

Dijous passat vaig comprar el llibre "Alumnado con dificultades en el aprendizaje de la lectura", de Dolors Gispert i Lurdes Ribas, publicat per l'editorial Graó a la col·lecció Escuela Inclusiva: alumnos distintos pero diferentes. En ell es tracta la detecció, evaluació, orientació i intervenció educativa en relació als alumnes amb dificultats en l'aprenentatge de la lectura.

Tan sols l'he començat a llegir en els meus moments d'espera als aeroports però penso que és un llibre força interessant. Està ple d'exemples d'actuacións, de propostes d'activitats que de ben segur em seran d'utilitat a l'escola.

Hi ha una cosa que he de dir que m'encanta del llibre i no és més que la seva visió inclusiva de les dificultats de lectura. És cert, el llibre forma part de la col·lecció "educación inclusiva", i no podria ser d'una altra manera, però tot hi així m'encanta trobar "petites joies" com aquesta.


Un cas pels mestres...

25 ene. 2012

Aquesta entrada està dirigida als meus companys mestres. És un cas completament real però, com podeu suposar, les dades personals no són les correctes. El cas és que m'agradaria que donèssiu la vostra opinió i, fins i tot,algunes recomanacions.

En Pere és un infant matriculat a 5è EP, té 11 anys i una situació familiar força complicada. Està escolaritzat al centre des de primer cicle i sembla que encara no s'hi ha adaptat. Està diagnosticat com a un infant amb TDAH però, actualment no està medicat, tot i que fa uns anys sí que es medicava. Aquest curs la família es tanca en banda cap a la medicació.
El comportament de'n Pere no és bó. Tot sovint té conductes disruptives dins l'aula, molestant als seus companys i a la mestra. Amb aquesta darrera la relació és molt dolenta. En Pere constament la puny i fa coses per crear malestar dins l'aula. Darrerament ha agafat la costum de no dir la veritat sobre el que passa a l'aula als seus pares. L'han apuntat a repàs i fa els deures però no els ensenya a la mestra, per la qual cosa aquesta pensa que la tasca no està feta, creant així cert malestar entre mestra i familia.
Des del centre esteim molt preocupats amb aquest alumne ja que no és el primer curs que dóna problemes. La pregunta és, com hauríem d'actuar?

Espero les vostres aportacions!

El Costa Concordia...

24 ene. 2012

Hace una semana que escuchamos hablar sobre el desastre del Costa Concordia. Un naufragio que podría haberse evitado pero que esconde demasiadas incógnitas sobre lo que realmente pasó a bordo y como se dio respuesta a la emergencia.

Desde mi humilde punto de vista como monitora de vela e hija de marino mercante, el primer y principal error fue no evacuar el barco de inmediato. No se el tiempo que transcurrió entre que el barco embarrancó, llegó a aguas poco profundas y se inició el desalojo pero lo que si está claro es que si se hubiera iniciado ante, menos muertes se hubieran producido, quizás ninguna. El caso es que no tenemos datos fiables sobre esto. ¿Cuantos minutos pasaron? ¿Cuanto tiempo se necesita para evacuar el barco? Pensado fríamente se me ocurre que quizás, podrían haber evacuado primero al pasaje y después llevar el barco a aguas menos profundas... pero quizás esta alternativa es poco viable. Según palabras del Capitán, no dio la orden de evacuación antes porque quería asegurarse de que el barco no se mantendría a flote. Entonces, quizás esperó demasiado.

Hay dos cosas que me gustaría analizar. En primer lugar, la actuación del Capitán y, por otra, la responsabilidad de la naviera. Empecemos por el capitán. ¿Se encontraba en el puente en el momento del accidente? Primero se dijo que no, luego se dijo que si... el caso es que, a ciencia cierta no se sabe. Si esa noche era la cena de gala, me apostaría cualquier cosa que no estaba en el puente y que cualquiera de sus oficiales estaba al mando. Que por cierto, de ellos nada se ha dicho.

Observando las cartas náuticas de la zona y viendo la profundidad, uno se da cuenta de que SÍ podía pasar por esa zona el barco sin complicaciones. Quizás se acercó demasiado y, sobretodo, se equivocaron a la hora de corregir el rumbo, hecho que fue fundamental para el desenlace de la historia. Pero ¿era esa maniobra algo conocido por la naviera? La respuesta parece ser que si. La naviera conocía la maniobra, que era algo habitual pero que en esta ocasión, salió mal (ver esta noticia). Para mi, uno de los puntos importantes de la investigación es saber el motivo ¿Se acercaron verdaderamente demasiado? ¿el nivel del mar era más bajo de lo habitual? Después cabe preguntarse porqué la maniobra para evitar la isla, fuera virar a babor... es algo que personalmente no entiendo y que pienso que es vital para esclarecer el suceso.

Por otro lado, hay que analizar el comportamiento del capitán durante el desalojo. Por todos es sabido que el  capitán tiene que ser el último en abandonar el barco pero... ¿siempre tiene que ser así? Me explico. El capitán es responsable de la tripulación y del pasaje pero, en las condiciones del naufragio, ¿desde donde vería mejor cual era la situación del barco? ¿en el puente? ¿en un costado del barco escorado? Sinceramente, desde fuera se puede ver mucho mejor que es lo que está pasando y como evacuar más rápidamente al pasaje. Recordamos que en tierra también hay que coordinar la llegada de barcos y el traslado del pasaje y que, en ese momento, no había nadie para hacerlo. ¿Qué ese trabajo podría hacerlo un oficial? Puede ser, pero alguien tenía que hacerlo. De todos formas, ese juicio mediático a la que se está sometiendo al Capitán tampoco es justa. Si, muy bien, es probable que se haya equivocado y su error ha producido daños humanos, millones de euros en pérdidas y ha fastidiado las vacaciones de miles de personas. Pero sigue siendo humano y por tanto, puede cometer errores. Dejemos que todos los datos salgan a la luz, que se analicen y que la justicia decida quién es verdaderamente el culpable. Schettino va a tener que vivir toda su vida con su error, con las muertes que ha producido y tendrá que rendir cuentas con la justicia. Así que, no se va a "ir de rositas" como ha dicho mucha gente.

¿Qué responsabilidad tiene la naviera? Pues mucha, ya que es la armadora del barco y la responsable de la contractación del capitán y de su tripulación. Y por ende, si se demuestran las negligencias en la formación y preparación de la tripulación, una parte muy grande de responsabilidad sobre lo sucedido va a ser la naviera Costra Crucere, a pesar de que quieran lavarse las manos.

Por otra parte, en el siguiente artículo, dejan a entrever que, el hecho de que el barco se escorara de la forma que lo hizo es debido a problemas estructurales o de diseño, con lo que, las responsabilidades de lo sucedido pueden ser mucho más amplias.

Sobre los recortes en educación... (I)

Todos sabemos que vivimos en tiempos de crisis, que hay que hacer recortes, que hay gastar menos... hemos oído hablar de primas de riesgo, de reducción del déficit público... que aunque no sepamos exactamente lo que es, parece que hemos hecho un máster en economía porque apenas se habla de otra cosa. Una cosa nos queda clara, hay que gastar menos, hay que ahorrar. Bien, perfecto. La pregunta es, ¿cómo? La respuesta que parecen tener los señores que nos gobiernan es a partir de la reducción de servicios sociales básicos: sanidad y educación.

Todos hemos oído hablar de los recortes de sanidad en Cataluña, de las pretensiones del gobierno de la Comunidad de Madrid. Se cierran plantas de hospitales, consultorios médicos... y se intentan introducir tasas por el uso de esos servicios. Nos quieren hacer creer que el copago es la solución. ¿El copago? ¡Pero si la sanidad publica la pagamos con nuestros impuestos! Parece que los servicios sociales son algo que el estado nos regala, cuando no es así. Si el estado puede funcionar es gracias a los impuestos de los ciudadanos, por tanto, querer hacer creer de lo contrario es un error. El problema viene cuando no se han sabido gestionar bien los recursos en los momentos de bonanza, cuando se ha despilfarrado el dinero en lineas de AVE poco funcionales, en aeropuertos fantasma, en puertos deportivos o estaciones marítimas infuncionales (a la de Ciutadella, me remito), cuando los políticos de turno se han querido enriquecer a partir del dinero público... toda esta basura es la que nos ha llevado a la situación en la que nos encontramos. Cierto es que la crisis ha sido de una reacción en cadena a nivel mundial y que de alguna o otra manera nos habría afectada pero si llegas a una situación de crisis económica con los bolsillos llenos, el descalabro es mucho menor.

Pero hablemos de la educación... ¿Porqué se empeñan en reducir los servicios educativos? Para mí, la respuesta es sencilla. Una educación de poca calidad producirá ciudadanos poco formados, con pocas expectativas de futuro... a no ser que tengas el dinero suficiente para poder costearte una educación privada que, sinceramente no tengo claro que sea mejor que la pública.

En el caso de Baleares este año se han eliminado programas educativos dirigidos a la atención de las necesidades de aquellos alumnos con mayores dificultades. PROA, PRA... todos ellos han desaparecido, junto a muchos otros. Además, no se cubren todas las bajas médicas, con lo que muchas aulas se quedan sin profesor de referencia durante, al menos 15 días o un mes. ¿Resultado? Se reduce la atención a esos alumnos, se reduce su aprendizaje y dejan de atenderse otras necesidades para poder substituir al profe enfermo (un maestre de apoyo deja de dar sus sesión de apoyo para dar, por ejemplo una clase de lengua).

Sin embargo, podría entender hasta cierto punto estos recortes. Siempre y cuando vinieran acompañados de un comportamiento razonado de nuestros queridos gobernantes. El problema es que no es así. Mientras deja de contratar interino, se pone en marcha un programa para dotar a los centros concertados de material informático... ¿entonces, hay o no hay dinero? Hay dinero para lo que a ellos les interesa, y evidentemente, no es mejorar la educación pública (oh, vaya! ¿en el discurso del Sr. Bauçà, no aparecía algo así como autopistas de la educación?).

Otro ejemplo de las contradicciones del PP lo encontramos en el Ayuntamiento de Palma. Los señores del PP han decidido eliminar el Programa Exit, que tenia como objetivo fomentar el desarrollo de las competencias lingüística y matemática en los centros escolares para aquellos alumnos que no estaban diagnosticados como alumnos con dificultades de aprendizaje pero a que necesitaban un refuerzo para conseguir los objetivos marcados. Bien. Este programa llevaba en funcionamiento desde el año 2008, con una gran aceptación en los centros. El coste ronda los 350.000€ anuales y da trabajo a más de 40 personas. Como se ve que, una ve eliminado este gasto, les sobra el dinero el ayuntamiento decide recuperar el Aiguafoc, con un gasto de 92.000€, alegando que ha salido más económico que en ediciones anteriores. ¿Y qué si sale más económico? ¿Hay o no hay dinero? ¿Qué es más necesario? Indignación es lo que una siente cuando se entera de estas cosas...

En una próxima entrada hablaré de los recortes que prevé hacer la Conselleria de Educación de cara al próximo curso.

Després de més de nou mesos sense una entrada...

23 ene. 2012

No em demaneu el motiu però avui m'he animat a tornar a escriure. I no serà perquè no m'hagin passat coses des de la darrera vegada vaig escriure... més aviat n'hhan passat moltes!

En l'aspecte nàutic, tot segueix més o manco igual. L'escola de vela funciona al seu ritme habitual. Les dues uniques novetats són que he hagut d'organitzar dos cursos de formació per a medidors de vela lleugera i que vaig aprovar l'examen per a medidor internacional (ISAF). Una bona experiència de la que tal vegada en faré una entrada.

En quant a la meva situació "educativa", ha canviat una mica... diria que bastant! A la fi vaig feina de mestra! I a més com a AL! L'unic problema és que la feina la tinc a Menorca, lo qual és una petita putada que, amb paciència anam superant tots. Ido sí, des del mes de novembre vaig feina com a interina (si voleu riure una estona, vistau aquest blog d'una altra interina) a una escola de Maó. He anat a parar allà i de moment estic molt contenta. Tot podria millorar, però no em puc queixar gens ni mica. La pega és que no crec que el proper any tingui feina, vist el panoramo que ens presenta el PP...

A part de tot això, he iniciat el Màster en Educació Inclusiva i una de les raons per la que decideixo tornar a escriure el blog és per explicar tot el procés d'elaboració del treball final de màster. Ho podria fer en un quadern normal i corrent però amb el que m'agraden les noves tecnologies, ens hem de modernitzar!

Fins d'aquí poc amb una nova entrada!
Un blog viu és aquell en el que es comparteixen experiències entre els seus lectors. M'encantaria llegir els vostres comentaris i suggeriments! Deixa el teu comentari!