Juguem! Activitats per ensenyar bons hàbits als nens.

21 abr. 2011

Ahir horabaixa vaig començar a llegir aquest llibre del Dr Estivill. Era a l'aula de suport del centre en el que treballo. Esperant que arribassin els alumnes, el vaig començar a fullejar i em va encantar. Es tracta de tot un recull de jocs per a inculcar bons hàbits als nens (neteja, estudi, higiene, son...), però més que jocs, jo penso que són estratègies que poden usar els pares (i els educadors) per a crear bons hàbits als nens.
Coincideixo plenament amb la idea del Dr Estivill de que als nens als han d'educar els pares però, també crec que a molts de pares els hi manquen les estratègies necessàries per fer-ho, donant lloc a moltes situacions que tal vegada es podrien evitar.

És un llibre força amè i agradable de llegir i si ets mestre, i encara no tens fills, et dona idees per a desenvolupar estratègies i activitats dins l'aula. I sobretot, estratègies que puguis explicar als pares per a que duguin a terme a casa seva. Sense cap mena de dubte, és un bon llibre per aquest Sant Jordi.

Finals dels Jocs Escolars

18 abr. 2011

Este fin de semana se ha disputado en Sant Antoni de Portmany, Ibiza, la "Final dels Jocs Escolars", lo que viene a ser el colofón de la temporada y la última prueba puntuable para las pruebas nacionales, para la clase Optimist.

Esta vez, han sido 60 los regatistas participantes.Tras el día de medición, ajetreado como siempre y con algún que otro problemilla, tuvimos dos dias de regatas, en los que pudimos completar el programa de pruebas (6 en total). Sant Antnoni siempre es un campo de regatas dificil y complicado, por lo que las pruebas estuvieron muy reñidas y disputadas, siendo el ganador final el maonés Nicolas Werner.

Por mi parte, decididimos aplicar el sistema de penalizaciones propuesto por la IODA, lo que significa que las infracciones a las reglas de clase no suponen una descalificación, sino unos cuantos puntos de más. Las jornadas en general fueron bien, excepto el domingo en el que tuve que pasar un informe porque faltaba parte del equipamiento de seguridad. Esta es la parte dura del trabajo, en la que debes pasar un informe al comité y sabes cuales son las consecuencias. Muchas veces te sientes mal, pero es parte del trabajo y, si has informado que se hará así, debes cumplir con tu palabra. De nada sirve todo el trabajo previo si entre pruebas no vas a comprobar que los regatistas cumplen con las reglas de clase y navegan con todo el equipamiento. Que sí, que un 30% de la puntuación es mucho y puede valerte la clasificación para el mundial o el europeo o un campeonato de España, pero forma parte del juego.

42 Trofeo Princesa Sofia Mapfre.

13 abr. 2011

La semana pasada tuvo lugar el 42 Trofeo SAR Princesa Sofia Maphre, la cita de la vela olimpica en Palma. Una semana en la que los mejores regatistas del mundo de cada una de las clases se dan cita para disputarse el preciado trofeo, y para empezar a luchar por una plaza en los juegos olimpicos del próximo año. Además, forma parte de la Copa del Mundo, por lo que la competitividad está más que asegurada.

La pena es que los regatistas españoles no brillaron como siempre. Fué un mal campeonato para todos, excepto para las chicas de tabla, con un primero y un quinto (que por cierto... ¡qué bonitas son las salidas de las regatas de tabla!). En el resto de clases, algunas tripulaciones entre los diez primeros pero ni un sólo puesto de podio. Quedan muchas pruebas por delante, así que seguro que estos resultados mejoraran.

Este año, y ya van tres, estuve midiendo en el área de la clase paralímpica 2.4mR. ¡Los chicos del 2.4!. Y por primera vez en tres años, he estado con ellos más allá de los días de medición, y que decir tiene que disfruté y me reí como nunca en mucho tiempo y, aquellos problemillas que tenía la semana anterior, desaparecieron como por arte de magia! Y creo que en mucho tiempo no van a volver a aparecer. Tengo que reconocer que al principio me enfadé un poco, ya que en teoria me tocaba estar con los 470 en el arenal pero, sinceramente,  seguir con "mis chicos del 2.4", era lo que tocaba!

Ahora, una semana después, echo de menos todo el ajetreo de los días de regata, compaginar el trabajo en la escuela con los controles en tierra, las cenas con los amigos, las copas... Al menos, este fin de semana se celebra el campeonato de Baleares de la clase Optimist en Ibiza y, aunque no es lo mismo, se le acerca! :)


El Màgic d'Oz.

1 abr. 2011


Ahir vespre vaig anar a veure la representació de l'obra de teatre "El Màgic d'Oz", representada pels alumnes del CEE Pinyol Vermell, amb la col·laboració d'alguns actors de la seria televisiva "Llàgrima de Sang". I he de dir que me va encantar. Va tenir moments realment divertits i, sobretot, ens demostrar a tots que la participació (diga-li integració o inclusió, si t'ho estimes més) de les persones amb discapacitat és possible. Tots els alumnes que hi van participar van donar el màxim de les seves capacitats per a que l'obra fos un èxit rotund, no sols en la venta d'entrades (que el Trui Teatre era quasi bé ple!), si no en una obra de qualitat i divertida amb la que tots vam gaudir. 

Segur que hi pot haver veus que diguin que la qualitat de l'obra, no era per tant, que si no hagués sigut per la participació dels actors, l'obra no s'hagués entès. A aquestes veus els hi dic, que tal vegada poden tenir raó, des del seu punt de vista però que, en aquesta obra, els alumnes del CEE Pinyol Vermell han donat el màxim de les seves capacitats. I d'això és tracta. Les persones amb discapacitat han de tenir l'oportunitat de participar, fent les coses de la millor manera que saben. No es tracta de semblar-se a un actor professional, per que no són actors. Es tracta que, en la representació de l'obra, donin al màxim de les seves capacitats. Que aprenguin i gaudeixin, tal i com ho faria qualsevol aficionat al teatre.

Activitats com aquestes em demostren que la inclusió és possible. No sols a les escoles (que seria un altre debat), si no a la nostra societat. Hem d'aprendre que no tots feim les coses de la mateixa manera, però que lo important és que tots ens esforcem en fer les coses el millor que podem. No val quedar-se a mig camí, si podem arribar a 10, no ens em de quedar en el 5. Perìo aquest 10, és diferent en cadascun de nosaltres.

I per acabar... dues fotografies de l'obra. No són gran cosa per que no estava seguda massa a prop de l'escenari, però, algo és algo! :P




Un blog viu és aquell en el que es comparteixen experiències entre els seus lectors. M'encantaria llegir els vostres comentaris i suggeriments! Deixa el teu comentari!